Grins

Imagina que el món és,
                                                    per un pic,
un lloc gentil.
                              Un lloc amable.
Un món sense absurdes presses,
ni s'eixordador renou —ni s'olor de carbonissa—
des maleïts cotxos.
Un lloc on, es vespre, veure ses estrelles
i també la Via Làctia
                                               si és que aguantes despert 
                                               just fins abans que rompi l'auba.
Un on el bosc fos bosc,
el prat, prat
i la mar, mar
                           i no abocador.
Hi ha vespres que despert allà
i escolt cantar es grins
de sa meva memori,
tan plena de estius de cels estrellats,
nets dematins de silenci, amb olor de cafè
                                                                                                 i taiades de sindri,
i de capbussades a un mar,
que era només mar encara.
______________

Versió mòbil sense problemes de línies i talls.

Versión en castellano.